CAPADÒCIA: DEL CEL A LES PROFUNDITATS DE LA TERRA

Llevar-se a les 5:15 del matí perquè et recullin a les 6 i no parar fins les 17:00. A algú li sembla que això són vacances???????? Doncs sí, ho són. Però la Capadòcia es disfruta així o no es disfruta. En ple desembre es fa de nit a les 16:30 i a partir d'aquesta hora no hi ha molta vida social que diguem. O sigui, que toca aprofitar les hores de llum natural. De primer plat, hem volat en globus, la primera vegada que ho feiem a la vida i em sembla que no hi ha millor lloc al món per fer-ho que aquí, amb un paisatge modelat per la lava volcànica que ha creat formacions increíbles (des de bolets a xemeneies). No som amics dels tours organitzats, però amb els preus que t'ofereixen i les llargues distàncies que cobreixen, hem optat per un. El guia ens ha informat dels gols de Messi, Pedro i Busquets al mundialito de clubs. Com us podeu imaginar és la informació que necessitàvem!!!!!No us cansaré amb paraules per definir tot el que hem vist. Us convido a veure les fotos que parlen per elles soles i que ens han portat per una ciutat subterrània, per un monestir esculpit a les roques, per valls de conte... Crec que el punt i final del bloc si no hi ha novetat, serà aquest. Demà em dono un respir i dissabte al matí ja agafarem rumb des d'aquí fins a Barcelona. Gràcies a tots per seguir aquests comentaris i ens veiem a la tornada. Ah, no us he parlat gaire del temps per no fer-vos enveja. Encara que ens veureu abrigats a les fotos, crec que la cosa no és comparable amb el que heu viscut vosaltres els últims dies (TVE Internacional dixit).



.

D'ESTAMBUL A LA CAPADÒCIA

Aquest matí ens hem acomiadat d'Estambul passejant pel luxós Palau Topkapi on en el passat corrien eunucs, cuncubines i sultans. I encara hem tingut temps per visitar una última mesquita al barri d'Ortakoy, a tocar de les aigües del Bòsfor i just al costat de l'imponent pont del mateix nom. Ja trobem a faltar els càntics que des de les megafonies de les mesquites ens convidaven a totes hores a pregar (inclús de matinada), però crec que el nostre següent i últim destí promet fer-nos oblidar certes enyorances de la gran ciutat. Hem volat amb Turkish Airlines fins Kayseri (amb turbulències de regal). Això està més o menys "In the middle of nowhere". Som a Göreme, a la Capadòcia i tot i que l'estem veient de moment sense llum de dia, la cosa promet. Perquè us feu una idea dormim en una cova (Elisa: a l'estil del Sacromonte Granaíno, però més rural), amb totes les facilitats de la modernitat (wifi, tv per satèl.lit amb Al Arabiyes, Al Jazzeres i 100 canals porno àrabs...), però el que es coneix com una cova. Us deixo perquè demà matinem per pujar en globus i veure tota la zona des de l'aire... si el vent afluixa això sí!

ESTAMBUL, LA RUTA DE LES MESQUITES

Calculen que hi ha unes 3500 mesquites a Estambul. Doncs jo tinc la impressió d'haver visitat en un dia moltes més tot i que compto només 4 de reals (la blava, la petita Santa Sofia, la Santa Sofia "gran" que ara és museu i la d'Eyup). El Gonzalo creu que em faré musulmà perquè em veu entusiasta de la sobrietat de les mesquites davant l'ostentació de les catedrals i esglèsies cristianes. Avui ha estat un dia bastant caòtic, a l'estil d'aquesta ciutat. Ens hem passat de parada en un bus, hem agafat un ferry que no tocava, però aquesta també és la gràcia dels viatges no? Perdre't per trobar el que no buscaves... Els venedors del Gran Basar no han estat tant pesats com ens esperàvem (excepte un al Basar de les espècies que recitava els noms de Carod Rovira i Montilla com un lloro!), però hem confirmat una cosa que ja teníem clara abans d'arribar aquí: no sabem regatejar. La recompensa a l'aventura l'hem trobat al final del dia des del Pierre Loti Cafe que té unes vistes espectaculars del Corn d'Or. I seguint els consells de Nico i Bea hem entrat a un típic bany turc, el de Cemberlitas. Nico: aunque he salido muy relajado, a mí también me han hecho daño!!!!!!!

ESTAMBUL DIA 1

Amb la quantitat d'atractius que Estambul té, no deu ser habitual que el primer dia marxis fora, però nosaltres no som els típics turistes i com que el dia ha començat assolellat hem pensat que la millor manera de disfrutar-lo seria agafant un ferry i recòrrer l'estret del Bòsfor fins arribar on comença el Mar Negre. Les vistes des d'allà com veureu són impressionants i també ho és el peixet fresc que ens hem menjat. La tornada ha estat "en plan aborigen", pujats a dos autobusos i un ferry que agafen cada dia milers de turcs per anar i tornar de la capital... i per travessar continent! No és broma si us dic que avui hem passat mig dia a Àsia i mig dia a Europa. Hem pres consciència de com es poden sentir els turcs, amb ganes de ser ple membres d'Europa, però amb el cor asiàtic. Les dues costes del Bòsfor separen i acosten ambdos continents. De tornada a Estambul, hem fet la passejada obligada pel pont Galata, ple de pescadors a aquella hora, fins a la torre del mateix nom. Veure com s'amaga el sol amb el perfil d'un munt de mesquites és un espectacle únic. I quan es fa fosc, Estambul com Nova York tampoc dorm. Les dones desapareixen per art de màgia, els homes van agafadets del braçet en senyal d'amistat, les botigues tanquen tard i apareixen per totes les cantonades venedors ambulants que durant el dia no saps on s'han ficat. Toca anar a dormir perquè demà no volem ser tan excèntrics com avui i volem visitar alguns dels "Highlights" d'Estambul.

T1, LA SORTIDA A LA LLIBERTAT

A alguns us ho vaig insinuar, a altres no us vaig poder dir res. He decidit (emulant al meu bon amic Sergi que ho està fent des de Mumbai) escriure un blog diari de les nostres vacances a Turquia. Ho faig perquè no tinc facebook i segons alguns, enviar e.mails està passat de moda... Tot comença avui. Gràcies al retard d'una hora de Turkish Airlines (espero que amb el Barça hagin estat més complidors) hem arrassat a les botigues de la nova terminal de l'aeroport de Barcelona. Hem arribat cap a les 11 de la nit a Estambul i ens hem atrevit a agafar el metro per arribar fins a l'hotel. Reconec que he viatjat una mica cagat perquè els turcs tenen d'entrada una cara de pocs amics. M'ha sorprés també que no viatjava gairebé cap dona a aquella hora. No patiu perque hem arribat sans i estalvi al Palotdemir Hotel, net, cèntric i barat, gentilesa de l'Eli que va estar aquí fa unes setmanes. No hem explorat res encara. Ens volem llevar ben d'hora i començar-ho a fer. Ai mare, està marxant la llum a cada moment i comencen a sonar sirenes cada vegada que passa. Només sobreviu el meu VAIO gràcies a la bateria. Torno a tenir por... Seran els kurds que ens ataquen???????? Demà us ho confirmo...